Ciclo A · 11/10/2026 · Año VCicle A · 11/10/2026 · Any V
eucaristiaarrupevlc.com
- Leemos poco a poco la encíclica Laudato Si'Llegim a poc a poc l'encíclica Laudato Si'
- Monición de entradaMonició d'entrada
- Monición para las lecturasMonició per a les lectures
- Lecturas del domingoLectures del diumenge
- Oración de los fielesOració dels fidels
- Oración finalOració final
- León XIV · Dilexi te y Magnifica HumanitasLleó XIV · Dilexi te i Magnifica Humanitas
- Guía de oración mensual · Movimiento Laudato Si'Guia d'oració mensual · Moviment Laudato Si'
- NoticiasNotícies
- Cómo llegarCom arribar-hi
Sal 22
Flp 4, 12-14. 19-20
Mt 22, 1-14
Leemos poco a poco la Laudato Si'Llegim a poc a poc la Laudato Si'
59Al mismo tiempo, crece una ecología superficial o aparente que consolida un cierto adormecimiento y una alegre irresponsabilidad. Como suele suceder en épocas de profundas crisis, que requieren decisiones valientes, tenemos la tentación de pensar que lo que está ocurriendo no es cierto.
Si miramos la superficie, más allá de algunos signos visibles de contaminación y de degradación, parece que las cosas no fueran tan graves y que el planeta podría persistir por mucho tiempo en las actuales condiciones. Este comportamiento evasivo nos sirve para seguir con nuestros estilos de vida, de producción y de consumo.
Es el modo como el ser humano se las arregla para alimentar todos los vicios autodestructivos: intentando no verlos, luchando para no reconocerlos, postergando las decisiones importantes, actuando como si nada ocurriera.
Al mateix temps, creix una ecologia superficial o aparent que consolida un cert adormiment i una alegre irresponsabilitat. Com sol passar en èpoques de crisis profundes, que requerixen decisions valentes, tenim la temptació de pensar que el que està passant no és cert.
Si mirem la superfície, més enllà d'alguns signes visibles de contaminació i de degradació, pareix que les coses no foren tan greus i que el planeta podria persistir per molt de temps en les condicions actuals. Este comportament evasiu ens servix per a continuar amb els nostres estils de vida, de producció i de consum.
És la manera com l'ésser humà se les apanya per a alimentar tots els vicis autodestructius: intentant no veure'ls, lluitant per a no reconéixer-los, posposant les decisions importants, actuant com si no passara res.
LAUDATO SI'
Monición de entradaMonició d'entrada
Hoy, Dios nos invita a un banquete. Todos estamos invitados. Es la fiesta del Reino que el Padre prepara y que, por pura gracia, nos ofrece.
Pero esta invitación no puede dejarnos indiferentes. Acoger su invitación implica estar dispuestos a cambiar, a dejar atrás nuestras seguridades y a abrirnos a los demás.
En la mesa del Reino hay lugar para todos: especialmente para los descartados, los invisibles y quienes nuestra sociedad deja al margen. Sentarnos con ellos no siempre es cómodo, pero forma parte de la respuesta que Dios espera de nosotros.
Hoy somos nosotros los invitados. No pensemos que somos mejores ni que tenemos más derechos que los demás. Recibamos con gratitud el don de Dios y pidámosle la gracia de responder a su llamada con una vida sobria, fraterna y comprometida.
Hui, Déu ens convida a un banquet. Tots hi estem convidats. És la festa del Regne que el Pare prepara i que, per pura gràcia, ens oferix.
Però esta invitació no pot deixar-nos indiferents. Acollir la seua invitació implica estar disposats a canviar, a deixar arrere les nostres seguretats i a obrir-nos als altres.
A la taula del Regne hi ha lloc per a tots: especialment per als descartats, els invisibles i els qui la nostra societat deixa al marge. Seure amb ells no sempre és còmode, però forma part de la resposta que Déu espera de nosaltres.
Hui som nosaltres els convidats. No pensem que som millors ni que tenim més drets que els altres. Rebem amb gratitud el do de Déu i demanem-li la gràcia de respondre a la seua crida amb una vida sòbria, fraterna i compromesa.
Monición para las lecturasMonició per a les lectures
Isaías anuncia un banquete sin lista de invitados: en el monte del Señor caben todos los pueblos, y allí se acaban el luto y la muerte.
Pablo agradece a los filipenses su ayuda y les confía su secreto: sabe vivir con mucho y con poco. Dios es quien le da las fuerzas.
En el evangelio, la invitación que unos rechazan se abre a todos los que andan por los caminos. Se nos pide una respuesta.
Isaïes anuncia un banquet sense llista de convidats: a la muntanya del Senyor caben tots els pobles, i allí s'acaben el dol i la mort.
Pau agraïx als filipencs la seua ajuda i els confia el seu secret: sap viure amb molt i amb poc. Déu és qui li dona les forces.
En l'evangeli, la invitació que uns rebutgen s'obri a tots els qui van pels camins. Se'ns demana una resposta.
Primera lecturaPrimera lectura
Lectura del libro de IsaíasLectura del llibre del profeta Isaïes 25, 6-10a
en este monte, un festín de manjares suculentos,
un festín de vinos de solera;
manjares exquisitos, vinos refinados.
Y arrancará en este monte
el velo que cubre a todos los pueblos,
el lienzo extendido sobre todas las naciones.
Aniquilará la muerte para siempre.
Dios, el Señor, enjugará las lágrimas de todos los rostros,
y alejará del país el oprobio de su pueblo
—lo ha dicho el Señor—.
Aquel día se dirá: «Aquí está nuestro Dios.
Esperábamos en él y nos ha salvado.
Este es el Señor en quien esperamos.
Celebremos y gocemos con su salvación,
porque reposará sobre este monte la mano del Señor».En aquesta muntanya,
el Senyor de l'univers prepararà
per a tots els pobles
un convit de plats gustosos i de vins rancis,
de plats gustosos i suculents,
de vins rancis clarificats.
Farà desaparèixer, en aquesta muntanya,
el vel de dol que cobreix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la Mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els hòmens
i esborrarà l'oprobi del seu poble arreu de la terra.
Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran:
"Ací teniu el nostre Déu,
de qui esperàvem que ens salvaria;
alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat,
perquè, amb tota certesa,
la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya."
Palabra de Dios.Paraula de Déu.
Salmo responsorialSalm responsorial
R/. Habitaré en la casa del Señor por años sin término.R/ Viuré sempre a la casa del Senyor.
en verdes praderas me hace recostar;
me conduce hacia fuentes tranquilas
y repara mis fuerzas. R/.
Me guía por el sendero justo,
por el honor de su nombre.
Aunque camine por cañadas oscuras,
nada temo, porque tú vas conmigo:
tu vara y tu cayado me sosiegan. R/.
Preparas una mesa ante mí,
enfrente de mis enemigos;
me unges la cabeza con perfume,
y mi copa rebosa. R/.
Tu bondad y tu misericordia me acompañan
todos los días de mi vida,
y habitaré en la casa del Señor
por años sin término. R/.El Senyor és el meu pastor, no em falta res;
em fa descansar en prats deliciosos;
em guia al repòs vora l'aigua, i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs,
per l'amor del seu nom. R/
Ni quan passe per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè vos tinc a la meua vora;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta. R/
Davant de mi pareu taula vós mateix
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meua copa. R/
Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R/
Segunda lecturaSegona lectura
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de FilipsLectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 4, 12-14.19-20
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me ara que vivia en l'estretor.
El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d'acord amb l'esplendidesa de la seua glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, siga donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Germans,
sé viure enmig de privacions,
i sé viure igualment en l'abundància.
Estic avesat a tot:
a menjar bé i a passar fam,
a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite.
Em veig amb cor per a tot,
gràcies a aquell que em dóna forces.
Però heu fet molt bé d'ajudar-me
ara que vivia en l'estretor.
El meu Déu satisfarà les vostres necessitats
d'acord amb l'esplendidesa de la seua glòria en Jesucrist.
A Déu, Pare nostre,
siga donada la glòria
pels segles dels segles. Amén.
Paraula de Déu.Paraula de Déu.
EvangelioEvangeli
Lectura del santo evangelio según san Mateo (22, 1-14)Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 22, 1-14
En aquel tiempo, volvió a hablar Jesús en parábolas a los sumos sacerdotes y a los ancianos del pueblo, diciendo:
«El reino de los cielos se parece a un rey que celebraba la boda de su hijo; mandó a sus criados para que llamaran a los convidados, pero no quisieron ir.
Volvió a mandar otros criados encargándoles que dijeran a los convidados: "Tengo preparado el banquete, he matado terneros y reses cebadas y todo está a punto. Venid a la boda".
Pero ellos no hicieron caso; uno se marchó a sus tierras, otro a sus negocios, los demás agarraron a los criados y los maltrataron y los mataron.
El rey montó en cólera, envió sus tropas, que acabaron con aquellos asesinos y prendieron fuego a la ciudad.
Luego dijo a sus criados: "La boda está preparada, pero los convidados no se la merecían. Id ahora a los cruces de los caminos y a todos los que encontréis, llamadlos a la boda".
Los criados salieron a los caminos y reunieron a todos los que encontraron, malos y buenos. La sala del banquete se llenó de comensales.
Cuando el rey entró a saludar a los comensales, reparó en uno que no llevaba traje de fiesta y le dijo: "Amigo, ¿cómo has entrado aquí sin el vestido de boda?". El otro no abrió la boca.
Entonces el rey dijo a los servidores: "Atadlo de pies y manos y arrojadlo fuera, a las tinieblas. Allí será el llanto y el rechinar de dientes". Porque muchos son los llamados, pero pocos los elegidos».
En aquell temps,
Jesús proposà aquesta altra paràbola
als grans sacerdots i als notables del poble:
– «Passa amb el Regne del cel com amb un rei
que celebrava el casament del seu fill,
envià els seus hòmens a avisar els convidats,
però no hi volien anar.
Llavors, n'envià d'altres que digueren als convidats:
–"Ja tinc preparat el banquet,
he fet matar els vedells i l'aviram.
Tot és a punt; veniu a la festa."
Però ells no en feren cas:
l'un se n'anà al seu camp,
l'altre als seus negocis,
i altres agafaren els enviats,
els maltractaren i els mataren.
El rei, en veure això, s'indignà,
i envià les seues tropes per exterminar aquells assassins
i incendiar-los la ciutat.
Mentrestant, digué als seus hòmens:
–"El banquet de casament és a punt,
però els convidats no se'l mereixien.
Per tant, aneu a les eixides dels camins
i convideu a la festa tothom que trobeu."
Ells hi anaren,
i reuniren tots els que trobaven, bons i roïns.
I la sala del banquet s'omplí de convidats.
Quan el rei entrà a veure els convidats,
s'adonà que un home dels qui eren allí
no duia el vestit de festa
i li digué:
–"Company, ¿com és que has entrat
sense vestit de festa?"
Ell va callar.
Llavors, el rei digué als qui servien:
–"Lligueu-lo de peus i mans
i traieu-lo fora, a la fosca.
Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents."
Els cridats són molts, però no tants els elegits.»
Palabra del Señor.Paraula del Senyor.
Oración de los fielesOració dels fidels
Sacerdote: Padre, que preparas una mesa para todos los pueblos y sales a buscarnos a los cruces de los caminos, escucha la oración de tus invitados, que juntos te decimos: R/. Señor, escúchanos. R/. Senyor, escolta'ns.Sacerdot: Pare, que pares taula per a tots els pobles i ixes a buscar-nos a les eixides dels camins, escolta l'oració dels teus convidats, que junts et diem: R/. Senyor, escolta'ns.
Por la Iglesia: Para que salga sin miedo a los cruces de los caminos y sea casa de puertas abiertas, donde nadie tenga que acreditar méritos para sentarse a la mesa.
R/. Señor, escúchanos.
Per l'Església: Perquè isca sense por a les eixides dels camins i siga casa de portes obertes, on ningú haja d'acreditar mèrits per a seure a taula.
R/. Senyor, escolta'ns.
Por la paz en el mundo: Por los pueblos cubiertos la muerte y la guerra: que callen las armas y el mundo sea un sitio fraterno donde vivir sin miedo sentándonos y compartiendo juntos la mesa que se nos regala.
R/. Señor, escúchanos.
Per la pau al món: Pels pobles coberts per la mort i la guerra: que callen les armes i el món siga un lloc fratern on viure sense por, seient i compartint junts la taula que se'ns regala.
R/. Senyor, escolta'ns.
Por la casa común: Para que aprendamos de Pablo a vivir con responsabilidad con límites al derroche y al consumo. Que nuestra sobriedad permita a otros el pan, el agua y la tierra suficientes en la mesa común de Tu Creación.
R/. Señor, escúchanos.
Per la casa comuna: Perquè aprenguem de Pau a viure amb responsabilitat, posant límits al malbaratament i al consum. Que la nostra sobrietat permeta a altres el pa, l'aigua i la terra suficients en la taula comuna de la teua Creació.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui es queden fora de tots els banquets: les persones sense llar, les qui passen fam, les qui migren i troben les portes tancades; que troben en nosaltres una taula parada i un lloc on seure.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui es queden fora de tots els banquets: les persones sense llar, les qui passen fam, les qui migren i troben les portes tancades; que troben en nosaltres una taula parada i un lloc on seure.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui han rebut la invitació i han dit que no, i pels qui s'han allunyat cansats o ferits: que el Senyor continue eixint a buscar-los i que la nostra manera de viure no els faça més difícil tornar.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui han rebut la invitació i han dit que no, i pels qui s'han allunyat cansats o ferits: que el Senyor continue eixint a buscar-los i que la nostra manera de viure no els faça més difícil tornar.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per la nostra comunitat: Perquè no vinguem a esta taula per costum, sinó amb el vestit de festa d'una vida que es deixa canviar, i eixim d'ací convidant altres amb alegria.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per la nostra comunitat: Perquè no vinguem a esta taula per costum, sinó amb el vestit de festa d'una vida que es deixa canviar, i eixim d'ací convidant altres amb alegria.
R/. Senyor, escolta'ns.
Oración finalOració final
La mesa está llena.
Se sirven manjares exquisitos:
la paz, el pan,
la palabra
de amor
de acogida
de justicia
de perdón.
Nadie queda fuera,
que si no la fiesta no sería tal.
Los comensales disfrutan
del momento,
y al dedicarse tiempo
unos a otros,
se reconocen,
por vez primera, hermanos.
La alegría se canta,
los ojos se encuentran,
las barreras bajan,
las manos se estrechan,
la fe se celebra…
…y un Dios se desvive
al poner la mesa.
Por José María Rodríguez Olaizola, sjEl banquet
La taula està plena.
S'hi servixen menjars exquisits:
la pau, el pa,
la paraula
d'amor
d'acollida
de justícia
de perdó.
Ningú es queda fora,
que si no la festa no seria tal.
Els comensals gaudixen
del moment,
i en dedicar-se temps
els uns als altres,
es reconeixen,
per primera vegada, germans.
L'alegria es canta,
els ulls es troben,
les barreres baixen,
les mans s'estrenyen,
la fe se celebra…
…i un Déu es desviu
en parar taula.
Per José María Rodríguez Olaizola, sj
Dilexi te
34«Semillas fecundas que no cesan de producir fruto.»«Llavors fecundes que no deixen de donar fruit.»
La vida de las primeras comunidades eclesiales, narrada en el canon bíblico y que ha llegado a nosotros como Palabra revelada, se nos ofrece como ejemplo a imitar y como testimonio de la fe que obra por medio de la caridad, y que continúa como exhortación permanente para las generaciones venideras.
A lo largo de los siglos, estas páginas han interpelado los corazones de los cristianos a amar y a realizar obras de caridad, como semillas fecundas que no cesan de producir fruto.
La vida de les primeres comunitats eclesials, narrada en el cànon bíblic i que ha arribat fins a nosaltres com a Paraula revelada, se'ns oferix com a exemple que cal imitar i com a testimoni de la fe que obra per mitjà de la caritat, i continua com a exhortació permanent per a les generacions futures.
Al llarg dels segles, estes pàgines han interpel·lat els cors dels cristians a estimar i a fer obres de caritat, com llavors fecundes que no deixen de donar fruit.
León XIV, Dilexi te (Te he amado) 34Lleó XIV, Dilexi te (T'he estimat) 34
Magnifica Humanitas
6«¿Hacia dónde vamos?»«Cap a on anem?»
Por esta razón es preciso iniciar un discernimiento compartido capaz de profundizar en las raíces espirituales y culturales de las transformaciones que se están produciendo. Si nos limitamos a las circunstancias contingentes, corremos el riesgo de dejar que la sucesión de emergencias decida por nosotros la dirección del camino.
Estamos viviendo una rápida fase de transición, un “cambio de época” en el que —mientras algunos se disputan el futuro de las nuevas tecnologías y otros se dedican a reflexionar sobre ellas— la mayoría de las personas permanece a la espera, observa desde lejos y simplemente aguarda a que todo salga bien.
Precisamente por eso se imponen en nuestra conciencia preguntas decisivas, que ya no pueden eludirse: ¿Hacia dónde vamos? ¿Hacia qué meta deseamos orientarnos? ¿Qué dirección elegir como comunidad humana y como pueblos?
Per esta raó cal iniciar un discerniment compartit capaç d'aprofundir en les arrels espirituals i culturals de les transformacions que s'estan produint. Si ens limitem a les circumstàncies contingents, correm el risc de deixar que la successió d'emergències decidisca per nosaltres la direcció del camí.
Estem vivint una ràpida fase de transició, un “canvi d'època” en què —mentre alguns es disputen el futur de les noves tecnologies i altres es dediquen a reflexionar-hi— la majoria de les persones roman a l'espera, observa de lluny i simplement espera que tot isca bé.
Precisament per això s'imposen en la nostra consciència preguntes decisives, que ja no es poden eludir: Cap a on anem? Cap a quina meta desitgem orientar-nos? Quina direcció hem de triar com a comunitat humana i com a pobles?
LEÓN XIV · MAGNIFICA HUMANITASLLEÓ XIV · MAGNIFICA HUMANITAS
Guía de oración mensual
Movimiento Laudato Si'
Descargar guía (PDF)Noticias
La huella de Pedro Arrupe en Hiroshima llega a la gran pantalla
Una película sobre la experiencia del jesuita en Hiroshima se presenta en el Festival Internacional de Cine de San Sebastián.
Emilce Cuda: «La teología debe hacerse desde la realidad, con el pueblo y desde las fronteras»
La teóloga argentina inaugura el curso académico con una reflexión sobre cómo responder a los cambios sociales, políticos y tecnológicos.
Deusto cumple 140 años mirando al futuro de la mano del P. General
La universidad abre los actos de su aniversario con la participación del Superior General de la Compañía de Jesús.
Cómo llegar
Centro Arrupe · Gran Vía Fernando el Católico, 78 · 46008 València
Metro · Líneas 1, 2, 3, 5 y 9 · Parada Àngel Guimerà (en la esquina)
Autobús EMT · 60, 62, 64, 79, 80 y 92
MetroBus · 130, 131, 140, 145 y 146
Cuerpo de Cristo, sálvame.
Sangre de Cristo, embriágame.
Agua del Costado de Cristo, lávame.
Pasión de Cristo, confórtame.
¡Oh buen Jesús, óyeme!
Dentro de tus llagas, escóndeme.
No permitas que me aparte de ti.
Del enemigo malo, defiéndeme.
En la hora de mi muerte, llámame.
Y mándame ir a ti,
para que con tus santos te alabe,
por los siglos de los siglos. Amén.
toda mi libertad,
mi memoria, mi entendimiento
y toda mi voluntad,
todo mi haber y mi poseer;
Vos me disteis,
a Vos, Señor, lo torno.
Todo es vuestro,
disponed a toda vuestra voluntad;
dadme vuestro amor y gracia,
que ésta me basta. Amén.