Ciclo A · 18/10/2026 · Año VCicle A · 18/10/2026 · Any V
eucaristiaarrupevlc.com
- Leemos poco a poco la encíclica Laudato Si'Llegim a poc a poc l'encíclica Laudato Si'
- Monición de entradaMonició d'entrada
- Monición para las lecturasMonició per a les lectures
- Lecturas del domingoLectures del diumenge
- Oración de los fielesOració dels fidels
- Oración finalOració final
- León XIV · Dilexi te y Magnifica HumanitasLleó XIV · Dilexi te i Magnifica Humanitas
- Guía de oración mensual · Movimiento Laudato Si'Guia d'oració mensual · Moviment Laudato Si'
- Red Mundial de Oración · Intenciones del PapaXarxa Mundial d'Oració · Intencions del Papa
- Rezando voyRezando voy
- El libro del mesEl llibre del mes
- NoticiasNotícies
- Casa comúnCasa comuna
- Cómo llegarCom arribar-hi
Sal 95
1 Tes 1, 1-5b
Mt 22, 15-21
Leemos poco a poco la Laudato Si'Llegim a poc a poc la Laudato Si'
60Finalmente, reconozcamos que se han desarrollado diversas visiones y líneas de pensamiento acerca de la situación y de las posibles soluciones. En un extremo, algunos sostienen a toda costa el mito del progreso y afirman que los problemas ecológicos se resolverán simplemente con nuevas aplicaciones técnicas, sin consideraciones éticas ni cambios de fondo.
En el otro extremo, otros entienden que el ser humano, con cualquiera de sus intervenciones, sólo puede ser una amenaza y perjudicar al ecosistema mundial, por lo cual conviene reducir su presencia en el planeta e impedirle todo tipo de intervención.
Entre estos extremos, la reflexión debería identificar posibles escenarios futuros, porque no hay un solo camino de solución. Esto daría lugar a diversos aportes que podrían entrar en diálogo hacia respuestas integrales.
Finalment, reconeguem que s'han desenvolupat diverses visions i línies de pensament sobre la situació i les possibles solucions. En un extrem, alguns sostenen a tot preu el mite del progrés i afirmen que els problemes ecològics es resoldran simplement amb noves aplicacions tècniques, sense consideracions ètiques ni canvis de fons.
En l'altre extrem, altres entenen que l'ésser humà, amb qualsevol de les seues intervencions, només pot ser una amenaça i perjudicar l'ecosistema mundial, per la qual cosa convé reduir la seua presència en el planeta i impedir-li tot tipus d'intervenció.
Entre estos extrems, la reflexió hauria d'identificar possibles escenaris futurs, perquè no hi ha un sol camí de solució. Això donaria lloc a diverses aportacions que podrien entrar en diàleg cap a respostes integrals.
LAUDATO SI'
Monición de entradaMonició d'entrada
Hoy le tienden a Jesús una trampa con forma de pregunta: ¿es lícito pagar el impuesto al César? Él pide que le enseñen la moneda, mira la imagen grabada en ella y devuelve la pregunta a quien la hizo: dad al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios.
La moneda lleva la imagen del emperador; nosotros llevamos la de Dios. Por eso ningún poder, ningún mercado ni ninguna ideología puede reclamarnos enteros. A Dios le pertenece lo que lleva su huella: cada persona, y también la tierra que nos ha confiado.
Celebramos además la Jornada Mundial de las Misiones, el Domund. Con toda la Iglesia que anuncia el Evangelio en los cruces del mundo, nos reunimos para devolverle a Dios lo que es suyo: nuestra vida entera.
Hui paren a Jesús un parany en forma de pregunta: ¿és lícit pagar el tribut al Cèsar? Ell demana que li ensenyen la moneda, mira la figura que hi ha gravada i torna la pregunta a qui l'ha feta: retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu.
La moneda porta la imatge de l'emperador; nosaltres portem la de Déu. Per això cap poder, cap mercat ni cap ideologia pot reclamar-nos sencers. A Déu li pertany allò que porta la seua empremta: cada persona, i també la terra que ens ha confiat.
Celebrem a més la Jornada Mundial de les Missions, el Domund. Amb tota l'Església que anuncia l'Evangeli en les cruïlles del món, ens reunim per a tornar a Déu allò que és seu: la nostra vida sencera.
Monición para las lecturasMonició per a les lectures
Isaías se atreve a llamar ungido del Señor a Ciro, un rey extranjero que ni siquiera lo conoce: Dios conduce la historia por caminos que no controlamos.
Pablo abre su carta a los tesalonicenses dando gracias por una fe que trabaja, un amor que se esfuerza y una esperanza que aguanta.
Y en el evangelio, Jesús desmonta la trampa de quienes quieren comprometerlo y nos deja una pregunta para toda la vida: ¿qué es de Dios?
Isaïes gosa anomenar ungit del Senyor Cir, un rei estranger que ni tan sols el coneix: Déu conduïx la història per camins que no controlem.
Pau obri la seua carta als de Tessalònica donant gràcies per una fe que treballa, una caritat que no es cansa i una esperança que aguanta.
I en l'evangeli, Jesús desfà el parany dels qui volen comprometre'l i ens deixa una pregunta per a tota la vida: què és de Déu?
Primera lecturaPrimera lectura
Lectura del libro de IsaíasLectura del llibre del profeta Isaïes 45, 1.4-6
«Yo lo he tomado de la mano,
para doblegar ante él las naciones
y desarmar a los reyes,
para abrir ante él las puertas,
para que los portales no se cierren.
Por mi siervo Jacob,
por mi escogido Israel,
te llamé por tu nombre,
te di un título de honor,
aunque no me conocías.
Yo soy el Señor y no hay otro;
fuera de mí no hay dios.
Te pongo el cinturón,
aunque no me conoces,
para que sepan de Oriente a Occidente
que no hay otro fuera de mí.
Yo soy el Señor y no hay otro».El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta,
i el condueix per sotmetre-li les nacions
i deixar desarmats els reis,
per obrir-li les ciutats,
perquè no trobe tancades les portes.
El Senyor li diu:
«Per amor de Jacob, el meu servent,
d'Israel, el meu elegit,
et cride pel teu nom, et done un títol honrós,
tot i que no em coneixes.
Jo sóc el Senyor, no n'hi ha d'altre.
Fora de mi no hi ha cap déu.
Sense que em conegueres, t'he fet prendre les armes
perquè sàpien, de llevant fins a ponent,
que no hi ha ningú fora de mi.
Jo sóc el Senyor. No n'hi ha d'altre.»
Palabra de Dios.Paraula de Déu.
Salmo responsorialSalm responsorial
R/. Aclamad la gloria y el poder del Señor.R/ Doneu al Senyor honor i majestat.
cantad al Señor, toda la tierra.
Contad a los pueblos su gloria,
sus maravillas a todas las naciones. R/.
Porque es grande el Señor,
y muy digno de alabanza,
más temible que todos los dioses.
Pues los dioses de los gentiles no son nada,
mientras que el Señor ha hecho el cielo. R/.
Familias de los pueblos, aclamad al Señor,
aclamad la gloria y el poder del Señor,
aclamad la gloria del nombre del Señor,
entrad en sus atrios trayéndole ofrendas. R/.
Postraos ante el Señor en el atrio sagrado,
tiemble en su presencia la tierra toda.
Decid a los pueblos: «El Señor es rey,
él gobierna a los pueblos rectamente». R/.Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra.
Conteu a les nacions la seua glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/
El Senyor és gran, és digne de ser alabat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel. R/
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l'honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R/
Adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat.
Que tremole davant d'ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R/
Segunda lecturaSegona lectura
Lectura de la primera carta de sant Pau als de TessalònicaLectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica 1, 1-5b
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Vos desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i vos recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats.
Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell vos ha elegit, perquè, quan vos anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb molta convicció.
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica,
reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor.
Vos desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres
i vos recordem en les nostres pregàries.
No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre,
com la vostra fe treballa per propagar-se,
la vostra caritat no es cansa de fer el bé,
i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor,
aguanta les adversitats.
Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell vos ha elegit,
perquè, quan vos anunciàvem l'evangeli,
no predicàvem només de paraula,
sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant,
i amb molta convicció.
Paraula de Déu.Paraula de Déu.
EvangelioEvangeli
Lectura del santo evangelio según san Mateo (22, 15-21)Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 22, 15-21
En aquel tiempo, se retiraron los fariseos y llegaron a un acuerdo para comprometer a Jesús con una pregunta.
Le enviaron algunos discípulos suyos, con unos herodianos, y le dijeron:
«Maestro, sabemos que eres sincero y que enseñas el camino de Dios conforme a la verdad, sin que te importe nadie, porque no te fijas en apariencias. Dinos, pues, qué opinas: ¿es lícito pagar impuesto al César o no?».
Comprendiendo su mala voluntad, les dijo Jesús:
«Hipócritas, ¿por qué me tentáis? Enseñadme la moneda del impuesto».
Le presentaron un denario. Él les preguntó:
«¿De quién son esta imagen y esta inscripción?».
Le respondieron:
«Del César».
Entonces les replicó:
«Pues dad al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios».
En aquell temps,
els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús
en alguna paraula comprometedora,
i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes
a dir-li:
– «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat,
i que ensenyeu de veritat els camins de Déu,
sense miraments per ningú, siga qui siga,
ja que no obreu per complaure els hòmens.
Digueu-nos, doncs, què penseu d'això?:
¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar?»
Jesús, que s'havia adonat de la seua malícia,
els respongué:
– «Hipòcrites, ¿per què proveu de comprometre'm?
Ensenyeu-me la moneda del tribut.»
Ells li ensenyaren una moneda romana,
i Jesús els preguntà:
– «¿De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?»
Li diuen:
– «Del Cèsar.»
Jesús els respon:
– «Doncs, retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar,
i a Déu, allò que és de Déu.»
Palabra del Señor.Paraula del Senyor.
Oración de los fielesOració dels fidels
Sacerdote: Señor, único rey de la historia, que has grabado tu imagen en cada uno de tus hijos, escucha la oración de tu pueblo, que te dice: R/. Señor, escúchanos. R/. Senyor, escolta'ns.Sacerdot: Senyor, únic rei de la història, que has gravat la teua imatge en cada un dels teus fills, escolta l'oració del teu poble, que et diu: R/. Senyor, escolta'ns.
Por la Iglesia: Para que, en este Domund, anuncie el Evangelio con obras y con convicción, sostenga a sus misioneras y misioneros, y no se deje comprar por ningún César.
R/. Señor, escúchanos.
Per l'Església: Perquè, en este Domund, anuncie l'Evangeli amb obres i amb convicció, sostinga les seues missioneres i missioners, i no es deixe comprar per cap Cèsar.
R/. Senyor, escolta'ns.
Por la paz en el mundo: Por los pueblos que sufren la guerra y por quienes los gobiernan: que quienes tienen el poder recuerden que no son dueños de la vida de nadie, y elijan el diálogo antes que las armas.
R/. Señor, escúchanos.
Per la pau al món: Pels pobles que patixen la guerra i pels qui els governen: que els qui tenen el poder recorden que no són amos de la vida de ningú, i trien el diàleg abans que les armes.
R/. Senyor, escolta'ns.
Por la casa común: Para que no entreguemos al dinero lo que es de Dios: la tierra, el agua y el futuro de quienes vendrán; y aprendamos a administrar la creación como un don recibido.
R/. Señor, escúchanos.
Per la casa comuna: Perquè no entreguem als diners allò que és de Déu: la terra, l'aigua i el futur dels qui vindran; i aprenguem a administrar la creació com un do rebut.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per les persones que viuen una malaltia mental i per les seues famílies: que troben en l'Església acollida sense estigmes, i en nosaltres temps, escolta i companyia.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per les persones que viuen una malaltia mental i per les seues famílies: que troben en l'Església acollida sense estigmes, i en nosaltres temps, escolta i companyia.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui paguen el preu de les decisions dels poderosos: les persones empobrides, les qui migren, les qui no tenen un treball digne; que la seua dignitat, imatge de Déu, siga respectada.
R/. Senyor, escolta'ns.
Pels qui paguen el preu de les decisions dels poderosos: les persones empobrides, les qui migren, les qui no tenen un treball digne; que la seua dignitat, imatge de Déu, siga respectada.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per la nostra comunitat: Perquè la nostra fe treballe, el nostre amor s'esforce i la nostra esperança aguante, i eixim d'esta eucaristia disposats a tornar a Déu tot allò que és seu.
R/. Senyor, escolta'ns.
Per la nostra comunitat: Perquè la nostra fe treballe, el nostre amor s'esforce i la nostra esperança aguante, i eixim d'esta eucaristia disposats a tornar a Déu tot allò que és seu.
R/. Senyor, escolta'ns.
Oración finalOració final
y a preguntar de quién es la imagen.
Hoy te traemos la nuestra:
llevamos tu rostro grabado,
aunque a veces lo cubra el polvo
de tantos césares pequeños
a los que hemos pagado tributo.
Devuélvenos la libertad
de no pertenecer a nadie más que a ti.
Que demos al mundo lo que le debemos:
trabajo honrado, justicia, cuidado;
y que te demos a ti lo que es tuyo:
el corazón entero,
los hermanos que nos confías,
la tierra que nos prestas.
Envíanos, como a tus misioneros,
a contar a los pueblos tu gloria.
Amén.Senyor, ens vas ensenyar a mirar la moneda
i a preguntar de qui és la imatge.
Hui et portem la nostra:
portem el teu rostre gravat,
encara que a vegades el cobrisca la pols
de tants cèsars menuts
a qui hem pagat tribut.
Torna'ns la llibertat
de no pertànyer a ningú més que a tu.
Que donem al món allò que li devem:
treball honrat, justícia, cura;
i que et donem a tu allò que és teu:
el cor sencer,
els germans que ens confies,
la terra que ens deixes.
Envia'ns, com els teus missioners,
a contar als pobles la teua glòria.
Amén.
Dilexi te
35«¡Ah, cómo quisiera una Iglesia pobre y para los pobres!»«Ah, com voldria una Església pobra i per als pobres!»
Tres días después de su elección, mi predecesor expresó a los representantes de los medios de comunicación su deseo de que la Iglesia mostrara más claramente su cuidado y atención hacia los pobres: «¡Ah, cómo quisiera una Iglesia pobre y para los pobres!».
Tres dies després de la seua elecció, el meu predecessor va expressar als representants dels mitjans de comunicació el seu desig que l'Església mostrara més clarament la seua cura i atenció envers els pobres: «Ah, com voldria una Església pobra i per als pobres!».
León XIV, Dilexi te (Te he amado) 35Lleó XIV, Dilexi te (T'he estimat) 35
Magnifica Humanitas
7«El resultado no es la unidad, sino la dispersión.»«El resultat no és la unitat, sinó la dispersió.»
Para responder a estas preguntas y discernir cómo vivir con responsabilidad en la era de la IA, me gustaría evocar dos imágenes bíblicas: la construcción de la torre de Babel (cf. Gn 11,1-9) y la reconstrucción de los muros de Jerusalén (cf. Ne 2-6).
En el libro del Génesis, el relato de Babel se sitúa en los orígenes de la humanidad, inmediatamente después de las genealogías de los hijos de Noé. Los seres humanos, habiéndose establecido en la llanura de Senaar, deciden construir una ciudad y una torre «cuya cúspide llegue hasta el cielo» (Gn 11,4). Quieren así asegurarse estabilidad y poder, y sobre todo “perpetuarse un nombre”, temiendo ser dispersados por la tierra. La empresa parece imponente: una sola lengua, una sola tecnología, una sola dirección.
Sin embargo, el proyecto esconde un profundo engaño: es una obra concebida sin referencia a Dios, sustentada por una uniformidad que elimina la diversidad y que, en lugar de la comunión, elige la homogeneización. Cuando la ciudad se edifica sobre el orgullo y la pretensión de bastarse a sí misma, la comunicación se rompe, las lenguas se confunden y los seres humanos ya no se comprenden. El resultado no es la unidad, sino la dispersión.
Babel revela así el límite de toda construcción que, por grandiosa que sea, surge de la absolutización de lo humano y de su pretensión de autosuficiencia, sacrifica la dignidad de las personas en aras de la eficiencia y aspira a alcanzar el cielo sin la bendición de Dios.
Per a respondre a estes preguntes i discernir com viure amb responsabilitat en l'era de la IA, m'agradaria evocar dos imatges bíbliques: la construcció de la torre de Babel (cf. Gn 11,1-9) i la reconstrucció de les muralles de Jerusalem (cf. Ne 2-6).
En el llibre del Gènesi, el relat de Babel se situa en els orígens de la humanitat, immediatament després de les genealogies dels fills de Noé. Els éssers humans, després d'establir-se a la plana de Senaar, decidixen construir una ciutat i una torre «que arribe fins al cel» (Gn 11,4). Volen així assegurar-se estabilitat i poder, i sobretot “fer-se un nom”, per por de ser dispersats per la terra. L'empresa pareix imponent: una sola llengua, una sola tecnologia, una sola direcció.
No obstant això, el projecte amaga un engany profund: és una obra concebuda sense referència a Déu, sostinguda per una uniformitat que elimina la diversitat i que, en lloc de la comunió, tria l'homogeneïtzació. Quan la ciutat s'edifica sobre l'orgull i la pretensió de bastar-se a si mateixa, la comunicació es trenca, les llengües es confonen i els éssers humans ja no es comprenen. El resultat no és la unitat, sinó la dispersió.
Babel revela així el límit de tota construcció que, per grandiosa que siga, sorgix de l'absolutització d'allò humà i de la seua pretensió d'autosuficiència, sacrifica la dignitat de les persones en nom de l'eficiència i aspira a arribar al cel sense la benedicció de Déu.
LEÓN XIV · MAGNIFICA HUMANITASLLEÓ XIV · MAGNIFICA HUMANITAS
Guía de oración mensualGuia d'oració mensual
Movimiento Laudato Si'Moviment Laudato Si'
Descargar guía (PDF)Descarregar la guia (PDF)Red Mundial de OraciónXarxa Mundial d'Oració
Intenciones del Papa · Octubre de 2026Intencions del Papa · Octubre de 2026
Por la pastoral de la salud mentalPer la pastoral de la salut mental
Recemos para que la pastoral de la salud mental se integre en toda la Iglesia, ayudando a superar el estigma y la discriminación hacia las personas con enfermedades mentales.
Preguem perquè la pastoral de la salut mental s'integre en tota l'Església, i ajude a superar l'estigma i la discriminació envers les persones amb malalties mentals.
LEÓN XIV · RED MUNDIAL DE ORACIÓN DEL PAPALLEÓ XIV · XARXA MUNDIAL D'ORACIÓ DEL PAPA
Rezando voy
Oración de cada díaOració de cada dia
Una pausa de oración para cada día, con la Palabra, música y silencio, preparada por los jesuitas. Pulsa el logo o el botón para escuchar la oración de hoy.
Una pausa d'oració per a cada dia, amb la Paraula, música i silenci, preparada pels jesuïtes. Prem el logo o el botó per a escoltar l'oració de hui.
Escuchar la oración de hoyEscoltar l'oració de huiEl libro del mesEl llibre del mes
Recomendación de lectura · Octubre de 2026Recomanació de lectura · Octubre de 2026

Bailar con Dios
José María Rodríguez Olaizola, SJ
Sal Terrae · El Pozo de Siquén · 2026 · 328 páginasSal Terrae · El Pozo de Siquén · 2026 · 328 pàgines
¿Cómo ha sido hasta ahora tu relación con Dios? El jesuita José María Rodríguez Olaizola propone releer la propia historia de fe como un baile: con momentos de entusiasmo y de duda, de búsqueda, de enfado y de reencuentro. Por sus páginas pasan la oración, la comunidad, los sacramentos y el Espíritu, y también las preguntas que nos acompañan durante años.
Un libro cercano y fácil de leer, para ir despacio y poner nombre a lo vivido. Buena compañía para este comienzo de curso.
Com ha sigut fins ara la teua relació amb Déu? El jesuïta José María Rodríguez Olaizola proposa rellegir la pròpia història de fe com un ball: amb moments d'entusiasme i de dubte, de busca, d'enuig i de retrobament. Per les seues pàgines passen l'oració, la comunitat, els sagraments i l'Esperit, i també les preguntes que ens acompanyen durant anys.
Un llibre pròxim i fàcil de llegir, per a anar a poc a poc i posar nom a allò viscut. Bona companyia per a este començament de curs.
Ver el libroVore el llibreNoticiasNotícies
Entreculturas y Alboan se han reunido con Alfredo Infante SJ para conocer la situación de las comunidades afectadas por los terremotos.
IQS y Esade profundizan en las causas y respuestas frente a la aporofobia
IQS y el Instituto de Innovación Social de Esade publican una selección de ponencias sobre el rechazo a las personas pobres.
Red Íncola celebra en Valladolid su 20º aniversario «soñando» su futuro
La fundación cumple veinte años de trabajo con más de 30.000 personas migrantes y refugiadas.
Casa comúnCasa comuna
Noticias de GreenpeaceNotícies de Greenpeace
El cambio climático ya decide cómo te muevesEl canvi climàtic ja decidix com et mous
Lluvias torrenciales, incendios y calor extremo dañan cada vez más trenes y carreteras, como ocurrió con la DANA de València en 2024.Pluges torrencials, incendis i calor extrema danyen cada vegada més trens i carreteres, com va passar amb la DANA de València en 2024.
Pueblos implicados frente al fuegoPobles implicats davant del foc
Guía para que ayuntamientos y vecinos se organicen en la prevención de los incendios forestales.Guia perquè ajuntaments i veïns s'organitzen en la prevenció dels incendis forestals.
Un informe compara quince capitales europeas según su avance hacia una calefacción sin combustibles fósiles.Un informe compara quinze capitals europees segons el seu avanç cap a una calefacció sense combustibles fòssils.
Cómo llegarCom arribar-hi
Centro Arrupe · Gran Vía Fernando el Católico, 78 · 46008 València
Metro · Líneas 1, 2, 3, 5 y 9 · Parada Àngel Guimerà (en la esquina)
Autobús EMT · 60, 62, 64, 79, 80 y 92
MetroBus · 130, 131, 140, 145 y 146
Cuerpo de Cristo, sálvame.
Sangre de Cristo, embriágame.
Agua del Costado de Cristo, lávame.
Pasión de Cristo, confórtame.
¡Oh buen Jesús, óyeme!
Dentro de tus llagas, escóndeme.
No permitas que me aparte de ti.
Del enemigo malo, defiéndeme.
En la hora de mi muerte, llámame.
Y mándame ir a ti,
para que con tus santos te alabe,
por los siglos de los siglos. Amén.
toda mi libertad,
mi memoria, mi entendimiento
y toda mi voluntad,
todo mi haber y mi poseer;
Vos me disteis,
a Vos, Señor, lo torno.
Todo es vuestro,
disponed a toda vuestra voluntad;
dadme vuestro amor y gracia,
que ésta me basta. Amén.